Em sorprèn cada vegada que penso que el meu fill serà català i rus. Rus, ni més ni menys. Si m'ho haguessin dit fa uns anys m'hagués semblat una broma divertida, però resulta que el Max és tant català com rus. Els seus orígens són eslaus, i també catalans, i segurament una mica francesos .
Una barreja estupenda de sang, de gran part del món. La família del Dima ve de la zona de Karelia, tocant a Suècia (crec). També té sang moldava, i per suposat un gran pes rus.
Em fa especial il·lusió aquesta barreja de cultures, i estic demanant al Dima que ha de vetllar perquè en Max pugui tenir el millor de cada part.
És important que li parli rus des del naixement, i també que vetlli per la cultura. Ell no és de celebrar les festes russes, però si vol que el seu fill en tingui part de cultura, ho haurà de fer. Jo el recolzo al 100%. Jo ja vetllaré per la seva cultura catalana, i ho tinc molt més fàcil, sobretot si vivim aquí. Així que la part russa l'haurà de vetllar el pare amb zelosia. I és imprescindible, perquè la meitat de la seva família és de Moscou, i no parla res que no sigui rus. Així doncs, no té més remei que saber-lo per poder parlar amb la бабушка и дедушка, i també amb la тета.
Ja veurem com ho fem 😊😊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada