Les hormones

Es va acostant la data de part.  Sant Pere.  El Max es mou molt,  sobretot des de diumenge.  Avui està una mica més tranquil. 

Jo tinc l'esbarjo hormones a flor de pell.  Tinc tantes ganes de veure't! 

Ahir vaig anar a buscar una medicació per l'Света,  és per l'altre diabetis.  A Rússia és molt cara,  i aquí,  en canvi és més assequible.  M'ha donat les gràcies per activa i per passiva.  I  avui m'ha dut un ram de flors.  Són molt boniques,  de les que s'assequen.  Ara buscaré un gerro on posar-les.  I un lloc.   Josep em sento una mica atabalda,  m'agraden molt les flors.  I sé que li he fet un granadíssim favor.  Però em fa por no poder fer-lo més....  Tonteries, imagino. 

Avui la llevadora ( que és un desastre) ,  al curs prepart ens ha parlat de la quarantena i de la depressió postpart.  Quaranta dies durs, i preciosos.  Durs d'adaptar-se a una nova vida,  a canviar rutines,  a esdevenir una vaca lletera.  A dormir malament,  o insuficient.  A passar a ser un segon plat,  un actor secundari després de ser protagonista durant nou mesos.  A estimar tant a una personeta,  a tenir por a no saber què pot estar passant.  A tenir punts,  o cicatriu,  o clivelles.  O no tenir res d'això! 

Jo espero que el Dima m'acompanyi bé en aquest procés.  Haurem de ser els dos,  i haurem d'intervenir els dos.  Crec que necessitaré especial amor,  perquè les meves hormones estan una mica alterades.  La falta de sexe em passa factura.  I fins d'aquí més d'un mes...  Res de res .