Ara deu volar direcció a Moscou, i juntament amb ella tots els pensaments i contradiccions que suposa tenir un fill lluny.
I el Dima queda aquí, amb un sentiment contradictori també. Estimant des de la distància, amb ganes de fer-ho bé, però sentint-se un fill no prou bo. Sentint que hauria de fer més per la seva família, però sense saber gaire bé com.
Jo intento acompanyar, observant des de la meva posició, i intentant que el meu estimat estigui el millor possible.
La вавушка se'n va, a Moscou. A casa seva, amb les seves costums i tradicions, les seves dinàmiques i idees. I jo penso que el meu fill serà també part d'això. Mig català mig rus. Qui sap, potser decidirà anar a viure a un altre país en algun moment, i jo també l'aniré a visitar.
I potser repetiré contradiccions.
Qui sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada