I som república!

I no cal dir res més que Visca Catalunya!!

Quin patir!

Divendres el Max va començar altre cop amb bronquitis. Febre dissabte, i tots els dies amb greus dificultats per dormir per culpa dels mocs.

Dilluns vam decidir que millor no anar a la llar d'infants, i es va quedar amb els avis.

I va caure del cotxet. El papa el va posar pensant-se que estava adormit i no el va lligar. I es va fer molt mal a la boca. I quin patir. Feia tanta pena pobret!

Se'm trencava el cor. A mi, als papes, al Dima.

I se li ha enfonsat una dent. Una pala. Demà anirem a l' odontipediatra, a veure què diu.

Quin patir pobret.

L'estimo moltíssim. Em canviaria per ell sense pensar-m'ho perquè no patís.

Comptes i més comptes

I buscar la manera d'arribar a final de mes amb dignitat, que hi ha moltíssim gastos i els diners fugen de les mans. A tota castanya!

Doncs busquem alternatives

I avui l'he adormit al cotxet. Apa, s'adorm tranquil, i no plora. Però no sé si és el millor.

El Dima està angoixat, i enfadat. Molt enfadat amb els seus pares. Amb el seu pare més concretament. Sa mare ha començat a treballar en una ferreteria, diu que 9 hores al dia de peu. Pateix per la diabetis, i perquè en certa manera se sent culpable perquè no els manté econòmicament. Responsabilitza al seu pare de fer treballar a sa mare i l irrita profundament.

Demà hi vol parlar, amb el seu pare. Ja veurem. Em fa por que s'envalentoni massa.

Jo crec que sa mare també té veu i vot aquí, i potser li venia de gust i li convenia treballar una mica. Ara no sortia de casa gairebé.

En fi, de la familia se'n pot dir, però no sentir. Així que a callar i a dormir.

Bona nit!!

I molt a prova

Perquè jo penso que ens prens el pèl a l'hora d'anar a dormir. I quan menges també. I sento que sóc jo la que s'ha d'encarregar de que mengis, i que et banyis, i també que dormis.
I jo proposo allunyar-me una mica, uns dos o tres minuts. Perquè és posar te al llit i comences a donar voltes i més voltes i més i més. I rius, i jugues i voltes...
I no saps adormir-te sol. I potser en part és culpa meva, o nostra. No te n'hem ensenyat. No en sabem.

De cop estàs tant cansat que comences a plorar desesperat. Aleshores no tardes en adormir-te. Ja estàs. Fins d'aquí unes hores, que ja veurem.

I el papa i jo ens enfadem. El papa no pot veure't plorar. Però tampoc pot adormir-te. I jo estic cansada. I no m'agrada enfadar-me amb el papa.

Fases

Estimo al Dima moltíssim! L'estimo molt perquè és una gran persona, una gran parella i un millor pare.
I tot i això ara no estic en una fase gaire carinyosa. Què em passa?

Potser és la manca de son, o que el Max ens posa a prova.

T'estimo moltíssim carinyo

A vegades ens poses a prova

Hem anat de cap de setmana a Prat de Comte, prop d'Horta de Sant Joan, i avui hem anat a fer la Via Verda amb bici. És la primera vegada que vas en bici i crec que t'ho has passat molt bé! T'ha encantat la sensació d'anar assegut a la cadireta i quan t'has adormit el papa t'ha posat a la motxilla i has dormit tranquilament una hora i mitja.

Però estàs una mica pioc. Tens mocs i et fa mal el coll. I et costa molt dormir i no vols menjar. Això ens posa molt nerviosos als papes, i fa que ens posis a prova.

Ens discutim una mica, no gaire. No tenim la recepta perfecta perquè estiguis bé, que és el que volem a qualsevol preu. Que tu estiguis bé, que estiguis sa i feliç.

Però és que és la teva feina, potser posar-nos a prova. Com ara, que el papa ti'ntenta adotmir I no vols. I repasses els sorolls que saps per evitar dormir.

Costa una mica ser pares, saps?

La regla

És difícil explicar la sensació que es té quan et ve la regla. I vols quedar te embarassada. I les hormones van a tope. La probabilitat que tenia d'estar embarassada aquest mes era baixíssima.
Tenim alguns pro sexuals amb el Dima, if aquesta mes no va poder ser quan tocava.

I ja ho sabia, però veure les calces tacades de sang fa mal. Fa un mal estrany. Les hormones estan revolucionades, i et sents impotent. Com si haguessis fet alguna cosa malament.

I ara no tinc pressa per tenir un altre fill, però en tinc moltes ganes.

Recordo quan fa uns anys volia quedar-me embarassada i no. Era un drama quan venia la regla.

Puc entendre perfectament la Júlia. És que la maternitat ens trastorna des del primer moment.

A vegades plores

Poques vegades, però a vegades plores. I no sabem entendre què passa. Què tens. Et fa mal alguna cosa? Et donem llet, aigua, amor, t'abracem. I et costa trobar el consol.

No plores gaire, tu. Però a vegades plores i se'ns trenca el cor.

El Dima no sap què més fer perquè estiguis bé. Té molta paciència. T'estima i et protegeix molt. Tens molta sort de tenir-lo de pare.

Tornem a treballar!

I J en tinc ganes, i ja vaig pensant què faré i com ho faré.

Tinc ganes de tornar a agafar una rutina i a disfrutar de la feina, i de la normalitzat.

El Max a punt de començar també la Guarderia , a veure com li anirà 😊

I ara què passarà?

Fa uns dies de l'atemptat a Barcelona. ISIS ha reclamat l'autoria. Uns nois joves, podrien haver sigut alumnes meus, han matat 14 persones a Barcelona i unes 5 a Cambrils.
Odi. Sento al meu voltant comentaris d'odi vers els musulmans. Vers la diferència. Que se'n vagin. Que s'integrin. Que tanquin totes les mesquites. Odi, por, incomprensió.
També veig una exalumna musulmana demanant per què ha de demanar perdó per una cosa que ni ha fet ni faria mai, i que és contrari a les seves creences. I l'entenc.

Em fa pot perquè l'odi genera odi. I és tant fàcil caure en el discurs ràpid i simple. Totes aquestes famílies estan aquí perquè els vam anar a buscar per treballar. N'hi ha alguns que no treballen, és cert. Com els catalans. També n'hi ha que no treballen.

Ens fa por la diferència. Em fa por paper de la dona a l'islam. Ens fa pànic el que no coneixem.

No sé què passarà, però ara mateix les perspectives són incertes...

Campirme

Les 3 de la matinada i no puc dormir. El sac abriga massa, i la calor i el cap no em deixen descansar. La primera vegada que anem amb la tenda i el Max. Dorm plàcidament al nostre costat, al mig del Dima i meu.
. Estem mirant de comprar un pis a Esterri, i n'hem vist un que ens ha enamorat. Ara hem de negociar el preu, i això em posa nerviosa. Fem bé? Al Dima li agrada molt Esterri, i a mi també.

Ahir hi va haver un atemptat a Barcelona. No ens en hem assabentat gaire. Un horror. Què passa al cap d'algú que decideix matar? En nom d'un Déu? Com es pot justificar aquesta aberració?

Ja me'n recordo!

L'altra nit pensava que no hi ha sensació més meravellosa que l'abraçada del teu fill. Que vingui el Max i t'abraci, és inexplicable. Fa una oloreta tant bona! És una meravella.

Pensava aquesta nit

Que havia d'escriure una cosa important, rellevant. Que era indispensable que estigués posada en paraules.

I ara no me'n recordo. No sé què era.

Què tindran els somnis
Que quan despertes ja s'han fos.

El Max no se sap adormir sol. Quin rollo. Porta 40 minuts al llit, donant voltes. Despertant se i desvetllant-se ell sol. Mort de son. Cansat. Cansant me.

Si plores seria més fàcil que s'adormis. Però no plora. Només fa voltes i voltes buscant la posició que no sap trobar.

Gabriela,!

Avui hem anat a veure la Gabriela, és un encant tant petita 😍😍

La Clara està molt contenta, a tabalada amb les nenes i un trasllat que ha de fer en breu, però encantada amb la seva nena. És una grandota.

Ara són les 9, i el Dima ha anat a jugar a pàdel. Aquesta tarda no li he parlat gaire bé al noi que ven cupons i m'ha contestat molt malament. M'he enfadat. Posa en joc la meva feble autoestima. I ara trobo un tomàquet podrit estampat al balcó. Es veu que les pancartes en favor del referèndum molesten a alguns. I a sobre el Dima em diu que provoquem amb aquestes pancartes... I que les traiem. Pel nen. No és el moment de treure-les. És el moment de ser forts, i necessito que el Dima em recolzi amb això. Després li demanaré, quan vingui del pàdel .En fi.

Tot el dia amb el Max és bonic però és agotador. No para ni un minut. No para de caminar tocar ho tot obrir calaixos, portes,... Aquest matí ha encès el forn i m'he espantat molt. És un perill enorme. És un no parar!!

Està per menjar-se'! Quin fill més bonic que tenim!!

Crec que el dia ha començat molt bé però no sé com acabarà... 😦

Buidor

A vegades em sento buida. Gafada. Trista. No en tinc cap motiu, i tot i això, així estic.

Tinc la regla, podria atribuir-li la culpa

O a que avui el Max no ha volgut dormir. O que ahir no vam anar a veure els focs a la platja. O que volia anar a arreglar-me les ungles i està tancat. O que simplement tinc un baixon.

Segur que trobar-me el Martí l'altre dia m'ha contaminat l'ànima.

Hauria de mirar que avui hem anat a la platja aquest matí, i ens ho hem passat molt bé, que ahir vam mirar el cercavila i vam disfrutar moltíssim, que vam mirar els focs des del terrat, i que tinc un fill i un marit a qui estimo molt i que m'estimen molt.

Calfreds al mig de l'estiu

Ahir al vespre vam anar a sopar amb la Lucía i el Jordi, i els nens, és clar. I quan baixàvem cap a l'Ogan Petit em vaig creuar amb el Martí, l'Ivan i la nova xicota del Martí, embarassada. I em va fer tanta llàstima pobra noia. Per què semblava estar de força. I el Martí es la persona més egoísta que he conegut en la meva vida.

I quin calfred em va venir, només de recordar les infinites puntades que em va fer, com em va maltractar sistemàticament.

I vaig veure la noia i em va fer tanta llàstima. Se la veia trista. O potser només m'ho va semblar a mi, de tant malament com m'ho va fer passar el malparit.

Avui pensava que li hauria de passar el meu telèfon a aquesta noia, i dir-li que em pot trucar quan estigui destrossada. Però no ho faré. Sé molt bé que el Martí s'haurà encarregat de destrossar me, de victimitzar-se. És la seva especialitat. D'això en sap un niu.

Quin calfred em va agafar ahir. El Dima no el va acabar de veure. Millor.

Crec que haver conviscut amb el dimoni m'ha fet aprendre molt. A un preu altíssim.

Costa dormir

I t:hem tan mal acostumat! T'adorms als braços, en moviment. Detectes si estic de peu o asseguda. T'agrada que estigui de peu. Però ja no puc, carinyo. Peses 12,5kg I tens moltíssima força.

Ja fa dos dies que ara et tinc als braços, però asseguda. T'hi acostumes. Quin remei!

T'estimo molt, i si fos la dona més forçuda del món, i no em fes mal l'esquena, et duria a braços sempre 😊

2 de juliol

Aquest va ser el dia que el Max va començar a caminar. No has sigut gaire de gatejar, tu. Ja des dels 5-6 mesos volia estar de peu tota l'estona.

El 2 de juliol vam anar a dinar a casa d'uns amics del papa a Abrera i vas estat jugant tot el dia amb la Lara, la seva filla de 8 anys. De cop vam veure que caminaves sol, i em vaig 'fotre' un bon ensurt!! Vas caminar uns dies i després vas reclamar un altre cop un punt de recolzament.

Llàstima setmana passada, dimecres passat vam anar amb la iaia a Bonabé, i allà en un prat ple de cards vas decidir tornar a anar sol. I ja farà gairebé una setmana que camines, cada cop amb més seguretat.

I com hem de vigilar ara els papes! És un perill! Arribes a tot arreu, i no pares!

T'estimo tant!

Té febreta

Fa 3 dies que el Max té febre. Les dents i faringitis, diu la pediatra. Fa una peneta... Té dolor i no vol separar-se de mi ni un segon. Ara l'he posat a dormir una mica. Ve una corrent d'aire tanca la porta de cop. Es desperta. Ja no puc escriure més.

Un any! I una mica més

Ja has fet un any, amor meu. Ja hem viscut mil aventures, i això és només el començament!
Un any on ens hem estimat molt, moltíssim. I una mica més. Un any intens, molt intents. Un any definitivament molt especial.

Plou i fa fred

Estem a Esterri. Després d'uns dies de molta calor avui plou i fa fred. El Max dorm al jeep tranquil·lament.

Llàstima que avui és l'Esvaiola't, i quedarà deslluït...

Addicció

Crec que sóc addicta al telèfon. No només a les trucades, sinó a tenir la informació instantània, a estar connectada amb les persones.

A l'aparaulats.

Al what's upp.

A les fotos.

Al Facebook.

A l'Instagram.

A les trucades.

Sóc addicta a l'aparell. I em fa ràbia. I m'encanta. Com quan fumava, que em feia ràbia però m'agradava.

Aquí la dificultat és més grossa. Em seria més senzill alliberar-me del tot que fer una dosificació saludable. I així estic. Avui bé instal·lat el blogger un altre cop. Potser així, al menys seré addicta a escriure reflexions. Ja hi va haver una etapa de la meva vida on escrivia diaris  i m'agradava molt. Encara m'agrada tenir-los.

Sóc addicta. No sé com gestionar-ho gaire. I em fa por que afecti al Max. I a la meva relació.

Control....

El silenci

I aquest matí de sobte se n'ha anat la llum. A tot el barri. I un silenci agraït ha envoltat tots els espais.

He tret el cap per la finestra. El veí de davant, que tot ho mira, m'ha informat de la averia.

He fet un cafè (sort que tenim els focs de gas). He donat la papilla al Max. He gaudit del silenci. I he pensat que valia la pena recollir aquest moment del matí.

Mama

Mama, em sap greu que estiguis tant disgustada. És veritat que m'has dit que fa un temps que estàs angoixada, i el malentès del diumenge no t'ajuda gens.
També és veritat que em vaig disgustar i enfadar molt, segurament massa pel que era.

Les relacions entre les persones no són sempre perfectes, a vegades hi ha diferents punts de vista, maneres diferents d'entendre les coses.

Crec que ja saps de sobres que t'estimo molt, moltíssim, com només s'estima a una mare. El Max també t'estima molt, com només s'estima a una iaia.

Em sap molt greu que t'hagis enfadat tant, segurament amb part de raó.  Intentaré que no torni a passar el mateix mai més, però segurament ens tornarem a enfadar per un altre motiu.

T'has fixat que cada x temps ens enfadem? Crec que així són les relacions. Una mica com el mar, que van i vénen. Crec que hem d'aprendre a reconciliar nos.   Me'n recordo de quan vam anar a l'Òscar que això és un tema que vam parlar. De les dificultats de reconciliació. Crec que no hauria de ser tant dramàtic enfadar-se. Tots en tenim dret ( amb més o menys raó). Crec que l'Òscar deia que ens estimem tant que quan es trenquen les expectatives és un drama.

Jo t'agraeixo molt el que fas per mi, i pel Max. Acompanyar-nos al pediatra, acompanyar-me a provar-me el vestit de núvia. Escoltar-me en les angoixes perquè el Max no menja.. Crec que jo també t'escolto, i també t'acompanyo amb les coses.

Demà si em convideu vindrem a dinar, xerrem una estona i així veieu el Max.

T'estimo molt.

I no ho sóc gens de perfecta.

Em té fregida

Que des que vaig parir la regla em ve quan vol, amb una setmana de retard, a temps.... Quan vol...

L'home que vbeu

Cacaolat. L'home mira la plaça i beu Cacaolat. Mira lluny. Veu canalla, asfalt i un "tiovivo".

Beu i veu.

I em sorprèn.

Tants dies sense escriure!

I ja som al març, ha sigut l'aniversari del Dima, el Max ja té gairebé 8 mesos i en poc més d'un mes em reincorporo a la feina!

I ens casem al maig 😊😊