Ahir al vespre vam anar a sopar amb la Lucía i el Jordi, i els nens, és clar. I quan baixàvem cap a l'Ogan Petit em vaig creuar amb el Martí, l'Ivan i la nova xicota del Martí, embarassada. I em va fer tanta llàstima pobra noia. Per què semblava estar de força. I el Martí es la persona més egoísta que he conegut en la meva vida.
I quin calfred em va venir, només de recordar les infinites puntades que em va fer, com em va maltractar sistemàticament.
I vaig veure la noia i em va fer tanta llàstima. Se la veia trista. O potser només m'ho va semblar a mi, de tant malament com m'ho va fer passar el malparit.
Avui pensava que li hauria de passar el meu telèfon a aquesta noia, i dir-li que em pot trucar quan estigui destrossada. Però no ho faré. Sé molt bé que el Martí s'haurà encarregat de destrossar me, de victimitzar-se. És la seva especialitat. D'això en sap un niu.
Quin calfred em va agafar ahir. El Dima no el va acabar de veure. Millor.
Crec que haver conviscut amb el dimoni m'ha fet aprendre molt. A un preu altíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada