Fa uns dies de l'atemptat a Barcelona. ISIS ha reclamat l'autoria. Uns nois joves, podrien haver sigut alumnes meus, han matat 14 persones a Barcelona i unes 5 a Cambrils.
Odi. Sento al meu voltant comentaris d'odi vers els musulmans. Vers la diferència. Que se'n vagin. Que s'integrin. Que tanquin totes les mesquites. Odi, por, incomprensió.
També veig una exalumna musulmana demanant per què ha de demanar perdó per una cosa que ni ha fet ni faria mai, i que és contrari a les seves creences. I l'entenc.
Em fa pot perquè l'odi genera odi. I és tant fàcil caure en el discurs ràpid i simple. Totes aquestes famílies estan aquí perquè els vam anar a buscar per treballar. N'hi ha alguns que no treballen, és cert. Com els catalans. També n'hi ha que no treballen.
Ens fa por la diferència. Em fa por paper de la dona a l'islam. Ens fa pànic el que no coneixem.
No sé què passarà, però ara mateix les perspectives són incertes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada