El Max dorm a la seva habitació

I nosaltres ens morim de pena,  i de son!  Perquè encara es desperta 2 cops,  sobre la 1 i sobre les 5. 

El trobem a faltar,  però també dormim millor, tot sigui dit. 

Es fa gran?  Si,  molt ràpid...  Massa ràpid! 

Quan se't trenca l'ànima

A vegades passa que topes amb persones que no t'entenen.  O que no s'entenen a elles mateixes.  Aquestes persones sempre han trobat en mi una persona amb qui descarregar-se.  Una llàstima.

L'Stefan pensa que sóc C. ,  que tinc un greu problema de r.  No sé com s'ha fet aquesta idea,  ni d'on l'ha treta,  però la sosté per sobre de tot.  I m'ha destrossat.  Una mica només.  Tampoc l'he deixat que m'acabés trencant,  però déu n'hi do.  Quin mal m'ha fet.  I no n'és conscient,  n'estic ben segura.  Però m'ha acusat basant-se en una realitat que s'ha creat dins del seu cap.  I quin mal m'ha fet.  Com m'ha ferit. 

L'he bloquejat al telèfon.  Em fa pànic trobar-me'l per Vilanova,  no vull veure'l en una temporada. 

Quin mal li he pogut fer?  Què he fet malament? 

Una llàstima quan t'esquerden l'ànima.

La C. Ha tingut un abort

Estava de molt poquet,  tot just feia ni una setmana que sabia que estava embarassada.  Però què dur que és.  Què dur és que la il·lusió que tens es trenqui.  I el patiment físic.  Dolor dins i fora. 

La planyo,  però també sé que es passa.  Al principi és dur,  un pal.  Però passa,  passa.  El temps cura i permet refer-se  
M'he recordat dels meus Oriols.  Els porto sempre amb mi.  Quant vaig patir! 

Avui miro el Max i sembla que faci una eternitat.  Que el passat fos un conte macabre.  Però què malament ho vaig passar. 

Quan no pot ser,  no pot ser.  I la naturalesa és sabia. 

Desitjo que la C.  Tingui més sort que jo,  i que la propera vegada vagi tot molt bé.