divendres, 11 de novembre del 2016

Quan se't trenca l'ànima

A vegades passa que topes amb persones que no t'entenen.  O que no s'entenen a elles mateixes.  Aquestes persones sempre han trobat en mi una persona amb qui descarregar-se.  Una llàstima.

L'Stefan pensa que sóc C. ,  que tinc un greu problema de r.  No sé com s'ha fet aquesta idea,  ni d'on l'ha treta,  però la sosté per sobre de tot.  I m'ha destrossat.  Una mica només.  Tampoc l'he deixat que m'acabés trencant,  però déu n'hi do.  Quin mal m'ha fet.  I no n'és conscient,  n'estic ben segura.  Però m'ha acusat basant-se en una realitat que s'ha creat dins del seu cap.  I quin mal m'ha fet.  Com m'ha ferit. 

L'he bloquejat al telèfon.  Em fa pànic trobar-me'l per Vilanova,  no vull veure'l en una temporada. 

Quin mal li he pogut fer?  Què he fet malament? 

Una llàstima quan t'esquerden l'ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada