Quin patir!

Divendres el Max va començar altre cop amb bronquitis. Febre dissabte, i tots els dies amb greus dificultats per dormir per culpa dels mocs.

Dilluns vam decidir que millor no anar a la llar d'infants, i es va quedar amb els avis.

I va caure del cotxet. El papa el va posar pensant-se que estava adormit i no el va lligar. I es va fer molt mal a la boca. I quin patir. Feia tanta pena pobret!

Se'm trencava el cor. A mi, als papes, al Dima.

I se li ha enfonsat una dent. Una pala. Demà anirem a l' odontipediatra, a veure què diu.

Quin patir pobret.

L'estimo moltíssim. Em canviaria per ell sense pensar-m'ho perquè no patís.

Comptes i més comptes

I buscar la manera d'arribar a final de mes amb dignitat, que hi ha moltíssim gastos i els diners fugen de les mans. A tota castanya!

Doncs busquem alternatives

I avui l'he adormit al cotxet. Apa, s'adorm tranquil, i no plora. Però no sé si és el millor.

El Dima està angoixat, i enfadat. Molt enfadat amb els seus pares. Amb el seu pare més concretament. Sa mare ha començat a treballar en una ferreteria, diu que 9 hores al dia de peu. Pateix per la diabetis, i perquè en certa manera se sent culpable perquè no els manté econòmicament. Responsabilitza al seu pare de fer treballar a sa mare i l irrita profundament.

Demà hi vol parlar, amb el seu pare. Ja veurem. Em fa por que s'envalentoni massa.

Jo crec que sa mare també té veu i vot aquí, i potser li venia de gust i li convenia treballar una mica. Ara no sortia de casa gairebé.

En fi, de la familia se'n pot dir, però no sentir. Així que a callar i a dormir.

Bona nit!!

I molt a prova

Perquè jo penso que ens prens el pèl a l'hora d'anar a dormir. I quan menges també. I sento que sóc jo la que s'ha d'encarregar de que mengis, i que et banyis, i també que dormis.
I jo proposo allunyar-me una mica, uns dos o tres minuts. Perquè és posar te al llit i comences a donar voltes i més voltes i més i més. I rius, i jugues i voltes...
I no saps adormir-te sol. I potser en part és culpa meva, o nostra. No te n'hem ensenyat. No en sabem.

De cop estàs tant cansat que comences a plorar desesperat. Aleshores no tardes en adormir-te. Ja estàs. Fins d'aquí unes hores, que ja veurem.

I el papa i jo ens enfadem. El papa no pot veure't plorar. Però tampoc pot adormir-te. I jo estic cansada. I no m'agrada enfadar-me amb el papa.

Fases

Estimo al Dima moltíssim! L'estimo molt perquè és una gran persona, una gran parella i un millor pare.
I tot i això ara no estic en una fase gaire carinyosa. Què em passa?

Potser és la manca de son, o que el Max ens posa a prova.

T'estimo moltíssim carinyo

A vegades ens poses a prova

Hem anat de cap de setmana a Prat de Comte, prop d'Horta de Sant Joan, i avui hem anat a fer la Via Verda amb bici. És la primera vegada que vas en bici i crec que t'ho has passat molt bé! T'ha encantat la sensació d'anar assegut a la cadireta i quan t'has adormit el papa t'ha posat a la motxilla i has dormit tranquilament una hora i mitja.

Però estàs una mica pioc. Tens mocs i et fa mal el coll. I et costa molt dormir i no vols menjar. Això ens posa molt nerviosos als papes, i fa que ens posis a prova.

Ens discutim una mica, no gaire. No tenim la recepta perfecta perquè estiguis bé, que és el que volem a qualsevol preu. Que tu estiguis bé, que estiguis sa i feliç.

Però és que és la teva feina, potser posar-nos a prova. Com ara, que el papa ti'ntenta adotmir I no vols. I repasses els sorolls que saps per evitar dormir.

Costa una mica ser pares, saps?