Gaudint

Ara entenc la frase que ens deien : disfruteu que passa molt ràpid!  I és ben cert!  El Max és un nadó,  però ja no és un recent nascut. 

Disfruto molt amb ell,  normalment és un nen tranquil i alegre.  Riu amb molta facilitat,  i és senzill fer la vida amb ell.

Passegem molt,  tot el dia.  A ell li agrada (crec)  i jo ho necessito.  Necessito que em toqui l'aire,  si no les parets se'm cauen a sobre. 

Vaig a nedar dos o tres dies per setmana,  que l'esquena em fa mal.  Intento aprimar me una mica,  i poc a poc ho vaig aconseguint,  però és difícil.. 

Faig molts petons al meu fill.  El nostre fill.  ( encara se'm fa estrany que tingui un fill!)  li faig molts petons,  no sigui que després no li agradin i no me'ls deixi fer!  L'abraço,  l'alço i poso els meus llavis a la seva galta,  o al coll,  i  comença el meu atac de petons.  I li agraden,  riu i els espera 😊

Patiment

Quan tens un fill s'activa el botó del patiment. 
El Max fa 5 o 6 dies que ha canviat el patró de menjar.  Ha passat de menjar molt bé a no voler menjar..  I a mi se m'han activat totes les alarmes. 

Em fa patir que no mengi,  o que no dormi prou.  Avui ha dormit fatal (i de pas sigui dit,  jo també),  i durant el dia tampoc ha dormit gaire.  Ara fa una horeta s'ha adormit com un tronc sobre meu. 

Havíem d'anar a Cubelles a berenar amb la Victòria i la Maria,  i he decidit no anar-hi ja que em fa peneta despertar lo.  Millor que dormi i descansi,  que és tant necessari per ell com el menjar. 

Tornant al tema del patiment...  Aix,  crec que ho hauré de treballar.  Pateixo molt per ell,  i crec que ho fem prou bé. Em queda el dubte.  D'alguna manera (estúpida)  em culpabilitzo de que no mengi,  o de que dormi malament. 

Crec que la culpa,  que tantes males passades m'ha fet en el passat pot tornar-me a menjar si no la poso a ratlla.  Escriure m'ajuda a veure-hi una mica més clar.

Insomni

El Max està dormint,  però fa una hora estava despert.  Mentre anava a preparar el biberó,  li he posat la xupa i..  S'ha tornat a quedar adormit.  Millor!  Així va allargant cada cop més la nit.

I jo ja no m'he pogut adormir un altre cop.  Quina ràbia!  Hi ha dies que el cap juga males passades, i sembla com si tots els pensaments del món haguessin de venir te al cap,  concentrats,  al mig de la nit.  Quin rollo!

La feina,  que què deuen pensar de tu.  I la setmana que ve aniré a fer-los una visita.  I això em remou una mica!

I els viatges que farem quan el Max sigui una mica més gran.  Podrem anar de viatge amb la motxilla,  com a Vietnam?  Podrem fer viatges més "salvatges"??

L'insomni és una merda,  però et brinda la possibilitat de repassar les idees,  amb més o menys acert. 

De totes maneres,  no caldria que els pensaments vinguessin tots,  junts,  com llençats amb una ametralladora. 

Enrabiada. I no m'agrada.

Avui crec que és la primera vegada que el Dima s'ha enfadat amb mi de valent.  No dic que no tingui raó,  però no m'agrada gens. 

Han vingut a arreglar el parquet,  i el meu pare ha estat a l'aguait.  A l'hora de dinar hem anat a menjar un menú,  perquè avui és el Sant de ma mare.  I li hem deixat les claus al Fuster.  Potser hem sigut massa incauts.  Segurament si. 

Quan he trucat al Dima i li he explicat,  no m'imaginava que s'enfadaria tant.  No l'havia vist mai així.  Per telèfon,  és clar. 

Potser sí que té raó,  segurament que la té.  Però no m'agrada que em parli així.  Em recorda massa coses del meu passat i m'apareixen fantasmes que no m'agraden gens ni mica. 

Potser l'he cagada.  Però no vull sentir-me inútil,  buscant el perdó a tot preu del meu futur marit. 

😕

Ens casem!

Ens casem el Dima i jo! 
🎉😍😍

Cap al mes de maig ens casem,  i certificarem el nostre amor. 

2 mesos!

El nen més guapo del món ja ha fet 2 mesos! 

Quan miro les fotos dels primers dies gairebé no el reconec! 

Ja pesa uns 6 quilos i fa 63 cm! 

És un nen preciós i molt simpàtic!

Primera nit sense el Dima!

Avui el Dima ha marxat a Polònia per feina.  S'hi estarà fins el divendres a la nit.  Així doncs és la primera nit que passem sols el Max,  el Xip i jo. 

De moment tot bé,  s'ha adormit ràpid i als meus braços,  que avui teníem visita.  Han vingut la Glòria i l'Albert. 

Està preciós el Max,  quan somriu se'm cau la baba.  Sobretot al matí riu molt,  i sembla que vulgui explicar coses.  Obre la boca i fa sorollets.  És un encant! 

Cap a les 8 del vespre li agafa
agafa la son i la gana, i
i tant és a l'hora que hagi menjat que remuga i està neguitós.  Biberó i braços,  i es tranquil·litza.  Al menys avui s'ha calmat.  I a dormir. 

L'estimo tant! 

Ah!  Per cert...  Mmmmm mereix una altra entrada! 

Maltractament

Aquesta nit pensava en la època en que era una persona maltractada. Els anys en els que el Martí va destrossar me.  No vull oblidar-ho.  No vull que el Max passi per això.  No vull que el Max maltracti a ningú.  No vull tornar a ser maltractada mai més. 

La violència era una constant en el dia a dia.  Mai sabia què podia desencadenar l'odi i la ràbia de la meva parella.  Sovint dormint,  tenia fred (ell),  agafava tota la manta.  I jo amb destapada.  I no em deixava anar a buscar una altra manta.  Això si tenia sort. Moltíssimes vegades em donava una forta patada (una o les que fes falta),  per fer-me fora del llit.  La qüestió era humiliar me.  I això era molt freqüent.  Des del principi de la nostra relació.  El dia següent,  disculpes.  S'amagava rere malalties imaginàries,  rere angoixes,  estrès per la feina,  rere...  Qualsevol excusa era bona per desfermar se. 

Crec que passat el temps,  el que més em transtornava era la incertesa de quan es giraria i es tornaria una persona fosca,  agobiada i plena d'odi i ressentiment.  A vegades anàvem amb cotxe i n'hi havia prou amb què cantés la tornada de la cançó de la ràdio.  Em tenia prohibit cantar.  Li molestava moltíssim i era motiu d'agressió. 

La llista de prohibicions era llarga :
- prohibit cantar. 
- prohibit fet servir colònia. 
- prohibit parlar alt.
- prohibit fer bromes
- prohibit guanyar-lo en algun joc. 
- prohibit despertar lo
- prohibit dormir despullada.
- prohibit fer cap plan sense consultar-lo
- prohibit estar més malalta que ell
- prohibit gastar diners sense consentiment.
- prohibit ser feliç... 

I segur que hi havia més prohibits a la llista,  però per sort el temps els va esborrant. 

Com vaig poder aguantar tant temps amb una persona així?  7 anys de la meva vida. 

Encara me'n faig creus. 

Què feia per maltractar?
- Humiliar me
- Fer-me sentir depenent d'ell.  Insults subtils i sostinguts. 
- trencar coses: gots,  plats, ulleres, teles...  Uff n'hi ha tantes que no les recordo. 
- obligar-me a desfer-me del gat. 
- allunyar-me de la família i els amics. 
- posar-se malalt imaginari i real. 
- desmaiar se
- cridar. 
- negar-se a fer-me petons. 
- donar-me cops de puny (cap al final).  Patades,  des del principi. 

No puc ni vull perdonar-lo.  No puc ni vull oblidar. 

M'avorreixo...

Si no puc quedar amb algú o fer alguna cosa,  m'avorreixo força pels matins. 

Avui per exemple : el Max s'ha despertat a les 8.  Biberó,  dutxa seva,  massatge,  dutxa meva. 

Es queda adormit,  fins les 12.  Sortim a les 10,  passejo el Xip,  després deixo el Xip i amb el Max anem al cap.  Avui la Paqui no em pot atendre.  Passegem.  Fa molta calor.  Tornem a casa. 

El Max es desperta,  a les 12.  Biberó.  Mimitos. 

Somriu i se'm fonen les defenses.  És un amor!

Però em sento una mica sola.  Crec que necessito estar amb gent...