Mama, em sap greu que estiguis tant disgustada. És veritat que m'has dit que fa un temps que estàs angoixada, i el malentès del diumenge no t'ajuda gens.
També és veritat que em vaig disgustar i enfadar molt, segurament massa pel que era.
Les relacions entre les persones no són sempre perfectes, a vegades hi ha diferents punts de vista, maneres diferents d'entendre les coses.
Crec que ja saps de sobres que t'estimo molt, moltíssim, com només s'estima a una mare. El Max també t'estima molt, com només s'estima a una iaia.
Em sap molt greu que t'hagis enfadat tant, segurament amb part de raó. Intentaré que no torni a passar el mateix mai més, però segurament ens tornarem a enfadar per un altre motiu.
T'has fixat que cada x temps ens enfadem? Crec que així són les relacions. Una mica com el mar, que van i vénen. Crec que hem d'aprendre a reconciliar nos. Me'n recordo de quan vam anar a l'Òscar que això és un tema que vam parlar. De les dificultats de reconciliació. Crec que no hauria de ser tant dramàtic enfadar-se. Tots en tenim dret ( amb més o menys raó). Crec que l'Òscar deia que ens estimem tant que quan es trenquen les expectatives és un drama.
Jo t'agraeixo molt el que fas per mi, i pel Max. Acompanyar-nos al pediatra, acompanyar-me a provar-me el vestit de núvia. Escoltar-me en les angoixes perquè el Max no menja.. Crec que jo també t'escolto, i també t'acompanyo amb les coses.
Demà si em convideu vindrem a dinar, xerrem una estona i així veieu el Max.
T'estimo molt.
I no ho sóc gens de perfecta.
