Take it easy!

Poc a poc tot és més senzill 😊

El Max es porta molt bé,  plora a vegades quan menja,  i té gasos.  Però està encantador! 

Sortim cada dia a passejar,  matí i tarda.  Si ens retrassem zona es queixa.  Disfrutem de les sortides. 

Dormir o no dormir. La gran diferència

Ara que el Max ja no té còlics,  sovint és més fàcil dormir per les nits.  I la diferència és abismal. 

Si puc dormir 7 hores (no seguides,  s'entén..) sóc una persona nova.  Molt més positiva,  alegre i...  En definitiva sóc jo mateixa. 

Avui he pogut fer mil coses : passejar el gos,  esmorzar i dutxar-me,  anar al banc,  al pediatra,  i a les classes postpart.  Què interessants!  Poder anar a les classes i aprendre a enfortir el sòl pelvic,  i a fer massatges al Max .  M'ha agradat moltíssim!  😊

Dormir marca la diferència entre estar animada o pessimista.  Trista o alegra. 

Haig de dormir més!  🙌

Pit / No pit / Depressió

Com pot ser que em costi tant i tant?  Només faig que patir : caca dura o tova,  menja massa,  menja poc.  No ho faig bé? 
No dono el pit.  Còlics. 

Em deprimeix i em supera bastant.  Sóc inútil? 

La sogra me l infla d'aigua.  El Dima diu que té gana.  La pediatra que menja massa.  El nen demana i demana,  i està preciós.  Molt gran per les 5 setmanes i mitja que té. 

Jo no ho sé fer millor.  I em sento tant culpable. 

Tinc angoixa.  No a totes hores,  és clar!  Quan estic sola me'n surto millor,  crec.  Al menys faig el que crec correcte. 

Masses opinions m'emboliquen. 

Ve la mama.  Ploro una mica.  Ja estic molt millor
😊

L'estiu

Crec que si torno a tenir un fill,  intentaré no tenir-lo a l'estiu.  És un rollo total.  Fa molta calor,  el nen és massa petit per anar a la platja,  es deshidrata,  no hi ha gaires serveis en funcionament....
Un rollo. 

L'hivern és més bona època,  quan el nen és més gran ja es pot sortir més de casa i tot és més senzill.  Pot anar a la platja,  pot demanar més aigua,  no es deshidrata tant fàcilment...

Començo a disfrutar

Començo a disfrutar del Max a cada moment.  És veritat que hi ha moments que no dorm,  que plora o que es fan difícils,  però poc a poc anem agafant el ritme i disfrutant del nostre fill a cada moment. 

Hem reduït la dosi de llet que li donàvem i està més tranquil.  Crec que menjava massa i per això tenia còlics.  Ara menja menys quantitat i està més tranquil i relaxat.  De totes maneres per suposat que pot ser que demà tornin els còlics,  ja veurem,  però de totes maneres anirem solucionant els problemes quan vagin venint no abans.  😊

El Dima avui ha començat a treballar,  i en part crec que ens anirà bé per agafar la rutina.  És difícil agafar-la quan s'està mig de baixa,  mig de vacances,  i més pares primerencs.  Hem de solucionar ara la nit.  El Max dorm molt bé,  però al el seu pare no tant. Ja li costava llevar-se sense fill,  imagina't despertant se cada 3-4 hores! 

Joan tinc ganes de que no faci taaaanta calor.  És un rollo amb un nen tant petit sortir al carrer.  Però sembla que poc a poc va afluixant i

Truca ma mare,  anem a fer un cafè...

Quan no dorm

Còlics,  nervis,  simplement...  No ho sé.  Però a vegades el Max no dorm.  I plora.  I es desespera.  Mirem el panyal,  donem menjar.  Ens preguntem pels còlics..

I paciència. 

Passejar a munt i avall amb la motxilla.  I s'adorm.  Però després...  Com el treus?  Es desperta.  I torna a començar.  I si trigues massa.  Toca menjar altre cop. 

Sovint aquests moments desesperen...  Sort que després em fa una rialla i les hormones s'encarreguen d'esborrar aquests moments.... 

Aixxx....  Maternitat! 

Per sort ve el bon pare i se'n encarrega una estona.  Jo em saturo.  És que...  No passa cada dia,  per sort,  però si sovint. 

I jo crec que és perquè alguna cosa li passa.  Té algun problema que no sap expressar de cap altra manera que plorant. 

Quan no dorm.

Còlics,  nervis,  simplement...  No ho sé.  Però a vegades el Max no dorm.  I plora.  I es desespera.  Mirem el panyal,  donem menjar.  Ens preguntem pels còlics..

I paciència. 

Passejar a munt i avall amb la motxilla.  I s'adorm.  Però després...  Com el treus?  Es desperta.  I torna a començar.  I si trigues massa.  Toca menjar altre cop. 

Sovint aquests moments desesperen...  Sort que després em fa una rialla i les hormones s'encarreguen d'esborrar aquests moments.... 

Aixxx....  Maternitat! 

Hamaca

Avui el Max té molta gana.  Moltíssima gana.  I aquest matí ha sigut una mica descontrol.  Així que aquesta tarda,  quan tornava a demanar menjar despatx de poc més d'una hora i mitja,  me l'he posat amb mi a l hamaca.

Te'n recordes Max quantes hores vam passar a l hamaca quan estaves a la panxa? 

El fet és que s'ha quedat fregit,  i portem una hora i mitja,  fent vincle.  Ell dormint i tirant-se Pets,  i jo enamorada. 

Gaudeix-lo,  que passa ràpid,  diu tothom.  I això mateix és el que faig. Disfrutar lo.  Abraçar lo,  besar lo!

Un mes

Avui el Max ha fet un mes!  Segurament el mes més intens de les nostres vides. 
Un mes d'amor incondicional,  d'adaptació,  de gaudir mirant,  d'olor a nadó,  d'il·lusions cada dia,  de sentiments,  de cansament,  d'esperança.

Un mes que s'ha passat volant,  i al mateix temps molt lent. 

Avui fa un mes que vaig conèixer per fi al meu fill,  al nostre fill.  Que en aquests moments dorm al meu costat. 

Un mes d'il·lusió també pels avis,  que n'estan moltíssim d'ell.  I per la tieta,  les tietes.

Un mes d'aquesta aventura de llarg recorregut que hem iniciat.  Ara som una família,  ho diuen els papers.  Abans ho sentíem així,  però els papers no ho deien.   Una família de 3, i gos.  I potser,  en un temps no gaire llunyà,  de quatre .  Ja veurem! 

Moltes felicitats Max pel teu primer mes.  I també moltes gràcies Dima,  i papes,  i jo mateixa per recolzar nos entre nosaltres.  Aquest mes no ha estat fàcil.  Sobretot al principi. Però entre nosaltres ens hem recolzat i seguirem fent-ho. 

Cunit

Decidim agafar els trastos i anar a Cunit a passar el dia,  i ens quedem una i dues nits. 

S'hi està bé,  no fa gaire calor i sembla com si estiguéssim en un apartament de vacances. 

El Max dorm tot el dia,  i només al vespre té una estoneta de còlics.  Sembla que la nova medicació li va bé,  creuem els dits,  a veure si funciona!  Fa patir molt quan el veus amb l'estómac regirat i els budells a tota castanya.  De totes maneres es tira un munt de Pets 😅

Primer sopar superat

Avui hem superat el primer sopar!  Ha sigut amb la Júlia i el Felipe al kebab de Vilanova. 

Hem donat el biberó al Max a mig sopar,  i Mentres el Dima li donava el biberó el Max s'ha pixat sobre seu!  Jeje!

Ha estat bé,  i ara dorm,  al cuco a la nostra habitació.  No el volem despertar. 

Avui hem anat al pediatra,  i ens han donat coses pels còlics.  Sembla que funcionen una mica.  A veure!  Pobret s'ho passa fatal...  I nosaltres també! 

Poc a poc! 
😊😊

Còlics

I més còlics.  I indefensió. Quan porta 3 hores plorant ja no sabem què fer.  Jo no tinc ni gana,  només tristesa de veure com es recatgola del dolor. 

Se'l queda el Dima una estoneta,  perquè pugui dinar.  No menjo.  Me'l quedo jo.  El Dima,  més seré,  fa una migdiada.  Deuen ser les hormones femenines,  o l'instint maternal.  Però els seus plors em tenen bloquejada. 

Ara el duc a la motxilla.  S'adorm.  Però si paro de caminar o jec...  Es desperta.  Desesperant...

Moltes hores després..

Al final resulta que tenia un tap,  i quan ha pogut cagar,  i treure el tap,  s'ha calmat i porta des de les 4 de la tarda dormint.  Jo crec que recuperant-se del dolor.  Saps quan tens un "retortijon" als budells?  Això és el que ha tingut el Max durant 3 hores..  Pobret! 

Al final s'ha adormit a la motxilla,  després amb la motxilla sobre meu,  després sense la motxilla.  I tot ha anat bé. 

L'estimo tant,  i em fa patir tant quan no es troba bé!

Entre els meus homes

Estirada al llit,  entre els meus dos homes.  A la dreta,  el Dima,  el meu amor i el pare de la criatura.  A l'esquerra en Max,  el meu fill i el meu nou amor incondicional. 

Els dos dormen,  tranquil·lament,  després d'una nit prou suportable.  El Max ha tingut alguns còlics.  Pobret,  fa patir quan es recargola de dolor pels mals de panxa.  Si està adormit els va suportant,  però despert es desespera...  Nosaltres l'intentem calmar,  i al final sempre ho aconseguim,  però a vegades tardem una mica.

Estirada entre els meus homes,  i el Xip als peus del llit.  M'he quedat amb minoria absoluta en una casa plena de testosterona.  Ja ho aprendré a gestionar,  poc a poc! 

Estirada al llit entre els meus homes  penso i sé que sóc molt afortunada. 

Pequenyajo

El peque té granets a la cara.  Primer van ser quatre granets a la galta esquerra i ara és a tota la cara,  pobret.  Avui intentarem anar al pediatra un moment i que se'l mirin,  a veure què és. 

Crec que és normal, per per si de cas... 

Tornem a Vilanova

Avui tornem a Vilanova,  d'aquí una estona.  Unes 3 o 4 hores  .  Ho intentarem fer coincidir amb un biberó del Max,  a veure si tenim sort i podem arribar d'una atacada a casa
casa.  Si
Si cal pararem,  però millor si no cal. 

Aquests dies ens han anat molt bé,  creiem.  Hem agafat el ritme,  i sobretot ens hem anat tranquil·litzant.  Perquè és això,  és agafar s'ho amb calma.  Perquè la demanda és constant i sostinguda. 

I el Max és preciós!  Ara fa poca estona,  abans de donar-li el biberó m'ha somrigut.  Crec que ja està començant a fer-ho,  i és meravellós!

Avui marxem a Vilanova.  Ja veurem si anem a Cunit a passar uns dies.  Sembla que allà hi fa menys calor,  és més suportable.

Relax

Quin relax que tinc en aquests moments.  El Max dorm tranquil·lament a la bressola,  el Dima mira els Jocs Olímpics,   i jo estic estirada al sofà,  amb els peus sobre el Dima  i escrivint aquesta entrada. 

Els papes estan passejant per Esterri,  i s'hi quedaran a sopar i després a un concert que fan. 

I nosaltres estem relaxats i de repòs. 

Hem anat a dinar als dipòsits,  amb els de L'ANC de Cubelles que han vingut a Esterri.  Han vingut per pujar al Port de Salau,  que és demà.  Nosaltres no podrem pujar encara,  el Max és massa petit.  Potser l'any que ve,  qui sap!

Ara ens és més fàcil fer la vida amb el pequenyajo,  estem agafant el ritme tots.  Ell i nosaltres. 

Mirem els Jocs Olímpics,  i el Dima em pregunta : amb qui vas,  amb Espanya o amb Rússia?  Amb Rússia,  és clar,  jo no sóc espanyola i la meva família és russa. 

L'aventura de ser mare

Ara entenc per què les mares se senten taaant especials.  Per què hi ha aquest orgull,  un pèl excloent,  de ser mare. 

Perquè és una experiència brutal.  Jo pensava que estava preparada per ser mare,  però no sé si hi ha ningú que ho estigui,  al menys amb el primer fill. 

És una barreja de sentiments tant bèstia, que costa d'explicar.  Una nova persona arriba al món,  i tu i la teva parella l'heu creada.  Del no res.  No existia i ara ja si.  I riu i plora,  i menja i dorm.  I caga i pixa.  I  és la persona més bonica d'aquest món .  La que més estimes. 

I tu estàs feta una merda: pels punts,  per no dormir,  per patir a cada segon pel nen,  perquè no saps si ho estàs fent bé.  Perquè no hi ha manuals.  Perquè el part és una putada (normalment).  Perquè no tens temps ni de dutxar te,  ni de cagar.  Perquè després de parir la panxa queda taaant flaccida,  taaant lletja...  Que costa mirar-se al mirall i agradar se...

I les hormones.  Tens els sentiments a flor de pell.  Plores per qualsevol cosa. T'emociones mirant el nen.  T'emociones quan li dones de menjar.  Jo no li puc donar pit,  i m'emociono amb el biberon.  T'emociones quan riu mentre s'adorm.  I quan caga és una il·lusió!  Vol dir que les coses van bé.   Plores quan algú t'explica coses que els hi han passat a altres nens. 

I de cop tens ganes de que t'expliquin coses dels nens.  I fa tanta il·lusió que les amigues estiguin embarassades!! 

Quan ets mare passes a formar part d'un club.  Encara que no vulguis.  Encara que abans aquest club et fes taaanta ràbia. 

Els còlics

Els còlics són una merda.  Una gran putada pels nadons.  De cop tenen uns "retortijones"  terribles,  i no poden fer res per aturar-los. 

El Max plora,  dorm i plora de dolor.  I no pot dormir bé,  ni descansar. 

Pets,  gasos... 

Els còlics són una merda.  No és prou putada adaptar-se a un món nou?  Calen els còlics?

Hi ha alguns nens que no en tenen...  Sort per a ells.