Com pot ser que em costi tant i tant? Només faig que patir : caca dura o tova, menja massa, menja poc. No ho faig bé?
No dono el pit. Còlics.
Em deprimeix i em supera bastant. Sóc inútil?
La sogra me l infla d'aigua. El Dima diu que té gana. La pediatra que menja massa. El nen demana i demana, i està preciós. Molt gran per les 5 setmanes i mitja que té.
Jo no ho sé fer millor. I em sento tant culpable.
Tinc angoixa. No a totes hores, és clar! Quan estic sola me'n surto millor, crec. Al menys faig el que crec correcte.
Masses opinions m'emboliquen.
Ve la mama. Ploro una mica. Ja estic molt millor
😊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada