Avui el Max ha fet un mes! Segurament el mes més intens de les nostres vides.
Un mes d'amor incondicional, d'adaptació, de gaudir mirant, d'olor a nadó, d'il·lusions cada dia, de sentiments, de cansament, d'esperança.
Un mes que s'ha passat volant, i al mateix temps molt lent.
Avui fa un mes que vaig conèixer per fi al meu fill, al nostre fill. Que en aquests moments dorm al meu costat.
Un mes d'il·lusió també pels avis, que n'estan moltíssim d'ell. I per la tieta, les tietes.
Un mes d'aquesta aventura de llarg recorregut que hem iniciat. Ara som una família, ho diuen els papers. Abans ho sentíem així, però els papers no ho deien. Una família de 3, i gos. I potser, en un temps no gaire llunyà, de quatre . Ja veurem!
Moltes felicitats Max pel teu primer mes. I també moltes gràcies Dima, i papes, i jo mateixa per recolzar nos entre nosaltres. Aquest mes no ha estat fàcil. Sobretot al principi. Però entre nosaltres ens hem recolzat i seguirem fent-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada