Còlics

I més còlics.  I indefensió. Quan porta 3 hores plorant ja no sabem què fer.  Jo no tinc ni gana,  només tristesa de veure com es recatgola del dolor. 

Se'l queda el Dima una estoneta,  perquè pugui dinar.  No menjo.  Me'l quedo jo.  El Dima,  més seré,  fa una migdiada.  Deuen ser les hormones femenines,  o l'instint maternal.  Però els seus plors em tenen bloquejada. 

Ara el duc a la motxilla.  S'adorm.  Però si paro de caminar o jec...  Es desperta.  Desesperant...

Moltes hores després..

Al final resulta que tenia un tap,  i quan ha pogut cagar,  i treure el tap,  s'ha calmat i porta des de les 4 de la tarda dormint.  Jo crec que recuperant-se del dolor.  Saps quan tens un "retortijon" als budells?  Això és el que ha tingut el Max durant 3 hores..  Pobret! 

Al final s'ha adormit a la motxilla,  després amb la motxilla sobre meu,  després sense la motxilla.  I tot ha anat bé. 

L'estimo tant,  i em fa patir tant quan no es troba bé!