La regla

És difícil explicar la sensació que es té quan et ve la regla. I vols quedar te embarassada. I les hormones van a tope. La probabilitat que tenia d'estar embarassada aquest mes era baixíssima.
Tenim alguns pro sexuals amb el Dima, if aquesta mes no va poder ser quan tocava.

I ja ho sabia, però veure les calces tacades de sang fa mal. Fa un mal estrany. Les hormones estan revolucionades, i et sents impotent. Com si haguessis fet alguna cosa malament.

I ara no tinc pressa per tenir un altre fill, però en tinc moltes ganes.

Recordo quan fa uns anys volia quedar-me embarassada i no. Era un drama quan venia la regla.

Puc entendre perfectament la Júlia. És que la maternitat ens trastorna des del primer moment.

A vegades plores

Poques vegades, però a vegades plores. I no sabem entendre què passa. Què tens. Et fa mal alguna cosa? Et donem llet, aigua, amor, t'abracem. I et costa trobar el consol.

No plores gaire, tu. Però a vegades plores i se'ns trenca el cor.

El Dima no sap què més fer perquè estiguis bé. Té molta paciència. T'estima i et protegeix molt. Tens molta sort de tenir-lo de pare.

Tornem a treballar!

I J en tinc ganes, i ja vaig pensant què faré i com ho faré.

Tinc ganes de tornar a agafar una rutina i a disfrutar de la feina, i de la normalitzat.

El Max a punt de començar també la Guarderia , a veure com li anirà 😊

I ara què passarà?

Fa uns dies de l'atemptat a Barcelona. ISIS ha reclamat l'autoria. Uns nois joves, podrien haver sigut alumnes meus, han matat 14 persones a Barcelona i unes 5 a Cambrils.
Odi. Sento al meu voltant comentaris d'odi vers els musulmans. Vers la diferència. Que se'n vagin. Que s'integrin. Que tanquin totes les mesquites. Odi, por, incomprensió.
També veig una exalumna musulmana demanant per què ha de demanar perdó per una cosa que ni ha fet ni faria mai, i que és contrari a les seves creences. I l'entenc.

Em fa pot perquè l'odi genera odi. I és tant fàcil caure en el discurs ràpid i simple. Totes aquestes famílies estan aquí perquè els vam anar a buscar per treballar. N'hi ha alguns que no treballen, és cert. Com els catalans. També n'hi ha que no treballen.

Ens fa por la diferència. Em fa por paper de la dona a l'islam. Ens fa pànic el que no coneixem.

No sé què passarà, però ara mateix les perspectives són incertes...

Campirme

Les 3 de la matinada i no puc dormir. El sac abriga massa, i la calor i el cap no em deixen descansar. La primera vegada que anem amb la tenda i el Max. Dorm plàcidament al nostre costat, al mig del Dima i meu.
. Estem mirant de comprar un pis a Esterri, i n'hem vist un que ens ha enamorat. Ara hem de negociar el preu, i això em posa nerviosa. Fem bé? Al Dima li agrada molt Esterri, i a mi també.

Ahir hi va haver un atemptat a Barcelona. No ens en hem assabentat gaire. Un horror. Què passa al cap d'algú que decideix matar? En nom d'un Déu? Com es pot justificar aquesta aberració?

Ja me'n recordo!

L'altra nit pensava que no hi ha sensació més meravellosa que l'abraçada del teu fill. Que vingui el Max i t'abraci, és inexplicable. Fa una oloreta tant bona! És una meravella.

Pensava aquesta nit

Que havia d'escriure una cosa important, rellevant. Que era indispensable que estigués posada en paraules.

I ara no me'n recordo. No sé què era.

Què tindran els somnis
Que quan despertes ja s'han fos.

El Max no se sap adormir sol. Quin rollo. Porta 40 minuts al llit, donant voltes. Despertant se i desvetllant-se ell sol. Mort de son. Cansat. Cansant me.

Si plores seria més fàcil que s'adormis. Però no plora. Només fa voltes i voltes buscant la posició que no sap trobar.

Gabriela,!

Avui hem anat a veure la Gabriela, és un encant tant petita 😍😍

La Clara està molt contenta, a tabalada amb les nenes i un trasllat que ha de fer en breu, però encantada amb la seva nena. És una grandota.

Ara són les 9, i el Dima ha anat a jugar a pàdel. Aquesta tarda no li he parlat gaire bé al noi que ven cupons i m'ha contestat molt malament. M'he enfadat. Posa en joc la meva feble autoestima. I ara trobo un tomàquet podrit estampat al balcó. Es veu que les pancartes en favor del referèndum molesten a alguns. I a sobre el Dima em diu que provoquem amb aquestes pancartes... I que les traiem. Pel nen. No és el moment de treure-les. És el moment de ser forts, i necessito que el Dima em recolzi amb això. Després li demanaré, quan vingui del pàdel .En fi.

Tot el dia amb el Max és bonic però és agotador. No para ni un minut. No para de caminar tocar ho tot obrir calaixos, portes,... Aquest matí ha encès el forn i m'he espantat molt. És un perill enorme. És un no parar!!

Està per menjar-se'! Quin fill més bonic que tenim!!

Crec que el dia ha començat molt bé però no sé com acabarà... 😦

Buidor

A vegades em sento buida. Gafada. Trista. No en tinc cap motiu, i tot i això, així estic.

Tinc la regla, podria atribuir-li la culpa

O a que avui el Max no ha volgut dormir. O que ahir no vam anar a veure els focs a la platja. O que volia anar a arreglar-me les ungles i està tancat. O que simplement tinc un baixon.

Segur que trobar-me el Martí l'altre dia m'ha contaminat l'ànima.

Hauria de mirar que avui hem anat a la platja aquest matí, i ens ho hem passat molt bé, que ahir vam mirar el cercavila i vam disfrutar moltíssim, que vam mirar els focs des del terrat, i que tinc un fill i un marit a qui estimo molt i que m'estimen molt.

Calfreds al mig de l'estiu

Ahir al vespre vam anar a sopar amb la Lucía i el Jordi, i els nens, és clar. I quan baixàvem cap a l'Ogan Petit em vaig creuar amb el Martí, l'Ivan i la nova xicota del Martí, embarassada. I em va fer tanta llàstima pobra noia. Per què semblava estar de força. I el Martí es la persona més egoísta que he conegut en la meva vida.

I quin calfred em va venir, només de recordar les infinites puntades que em va fer, com em va maltractar sistemàticament.

I vaig veure la noia i em va fer tanta llàstima. Se la veia trista. O potser només m'ho va semblar a mi, de tant malament com m'ho va fer passar el malparit.

Avui pensava que li hauria de passar el meu telèfon a aquesta noia, i dir-li que em pot trucar quan estigui destrossada. Però no ho faré. Sé molt bé que el Martí s'haurà encarregat de destrossar me, de victimitzar-se. És la seva especialitat. D'això en sap un niu.

Quin calfred em va agafar ahir. El Dima no el va acabar de veure. Millor.

Crec que haver conviscut amb el dimoni m'ha fet aprendre molt. A un preu altíssim.