Avui crec que és la primera vegada que el Dima s'ha enfadat amb mi de valent. No dic que no tingui raó, però no m'agrada gens.
Han vingut a arreglar el parquet, i el meu pare ha estat a l'aguait. A l'hora de dinar hem anat a menjar un menú, perquè avui és el Sant de ma mare. I li hem deixat les claus al Fuster. Potser hem sigut massa incauts. Segurament si.
Quan he trucat al Dima i li he explicat, no m'imaginava que s'enfadaria tant. No l'havia vist mai així. Per telèfon, és clar.
Potser sí que té raó, segurament que la té. Però no m'agrada que em parli així. Em recorda massa coses del meu passat i m'apareixen fantasmes que no m'agraden gens ni mica.
Potser l'he cagada. Però no vull sentir-me inútil, buscant el perdó a tot preu del meu futur marit.
😕
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada