Patiment

Quan tens un fill s'activa el botó del patiment. 
El Max fa 5 o 6 dies que ha canviat el patró de menjar.  Ha passat de menjar molt bé a no voler menjar..  I a mi se m'han activat totes les alarmes. 

Em fa patir que no mengi,  o que no dormi prou.  Avui ha dormit fatal (i de pas sigui dit,  jo també),  i durant el dia tampoc ha dormit gaire.  Ara fa una horeta s'ha adormit com un tronc sobre meu. 

Havíem d'anar a Cubelles a berenar amb la Victòria i la Maria,  i he decidit no anar-hi ja que em fa peneta despertar lo.  Millor que dormi i descansi,  que és tant necessari per ell com el menjar. 

Tornant al tema del patiment...  Aix,  crec que ho hauré de treballar.  Pateixo molt per ell,  i crec que ho fem prou bé. Em queda el dubte.  D'alguna manera (estúpida)  em culpabilitzo de que no mengi,  o de que dormi malament. 

Crec que la culpa,  que tantes males passades m'ha fet en el passat pot tornar-me a menjar si no la poso a ratlla.  Escriure m'ajuda a veure-hi una mica més clar.