I avui l'he adormit al cotxet. Apa, s'adorm tranquil, i no plora. Però no sé si és el millor.
El Dima està angoixat, i enfadat. Molt enfadat amb els seus pares. Amb el seu pare més concretament. Sa mare ha començat a treballar en una ferreteria, diu que 9 hores al dia de peu. Pateix per la diabetis, i perquè en certa manera se sent culpable perquè no els manté econòmicament. Responsabilitza al seu pare de fer treballar a sa mare i l irrita profundament.
Demà hi vol parlar, amb el seu pare. Ja veurem. Em fa por que s'envalentoni massa.
Jo crec que sa mare també té veu i vot aquí, i potser li venia de gust i li convenia treballar una mica. Ara no sortia de casa gairebé.
En fi, de la familia se'n pot dir, però no sentir. Així que a callar i a dormir.
Bona nit!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada