Perquè jo penso que ens prens el pèl a l'hora d'anar a dormir. I quan menges també. I sento que sóc jo la que s'ha d'encarregar de que mengis, i que et banyis, i també que dormis.
I jo proposo allunyar-me una mica, uns dos o tres minuts. Perquè és posar te al llit i comences a donar voltes i més voltes i més i més. I rius, i jugues i voltes...
I no saps adormir-te sol. I potser en part és culpa meva, o nostra. No te n'hem ensenyat. No en sabem.
De cop estàs tant cansat que comences a plorar desesperat. Aleshores no tardes en adormir-te. Ja estàs. Fins d'aquí unes hores, que ja veurem.
I el papa i jo ens enfadem. El papa no pot veure't plorar. Però tampoc pot adormir-te. I jo estic cansada. I no m'agrada enfadar-me amb el papa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada