Ja fa més d'una setmana que tenim la sogra a casa. Tot i que és una persona molt educada, la convivència no és tant fàcil.
El Dima i jo tenim el nostre món, les nostres rutines, les nostres costums.
Crec que el fet de no compartir la llengua, dificulta la relació amb la sogra, però també el fet diferencial cultural.
És un fet que nosaltres som llatins. I això és la nostra manera de ser i d'entendre la vida. És en certa manera com si la vida no fos tant en serio. D'alguna manera veig que els pares del Dima es preocupen molt per coses que a nosaltres, sobretot a mi em queden molt lluny. Política internacional, per exemple, o política nord-americana.
També veig que no toleren tant bé les bromes, el viure més despreocupat.
El Dima adora a sa mare, però masses dies junts li passen factura. Nosaltres portem una vida tranquil·la, activa, positiva i lliure . Una vida molt plena com a parella que d'alguna manera es veu interrompuda.
Potser haurem de pensar formes de gestionar les vistes familiars. Així mateix, quan nosaltres anem a Rússia, haurem de veure com ho fem. Masses dies a casa els pares, també ens passen factura a nosaltres. Jo vull que el Max vagi a veure la seva família eslava, però hi hem d'estar tots a gust.
La convivència no sempre és fàcil.
Excepte entre el Dima i jo. Sempre ha sigut facilíssima! Amb el Max segur que serà molt millor 😊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada