37 setmanes, s'acosta ara si el moment en que el Max decideixi venir al món. Bé, al món ja hi és, però el moment en què decideixi sortir de la meva panxa 😊. Estic molt contenta, i amb ganes de que aquest moment arribi. No sé si ho tinc tot preparat, crec que falten algunes coses, però avui mateix ho vull deixar enllestit.
Una bossa pel dia del part, una bossa per després, una pel cotxe i una pel pare. Quantes bosses!!! 😀😀
Tinc tantes ganes d'abraçar-te!!
Ara el noto tant definit a la meva panxa, que em fa cosa i tot. Li noto l'esquena, els peus i a vegades crec que les mans. El noto quan es mou, i se'm clava a les costelles. Quan s'estira, buscant espai. A vegades m'abraço l'esquena i és una mica com abraçar-te a tu.
Estirada al llit, el Dima també m'abraça. L'estimo tant! Jo no sabia que algú et pogués fer tant feliç. T'ajudés a ser tant feliç! Aviat farà 2 anys que ens vam conèixer. Una màgica nit de Sant Joan.
En Max ha agafat singlot. La panxa fa saltirons mentre escric aquestes paraules.
37 setmanes, queda ben poc per veure't la carona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada