Tinc greus dilemes per entendre la gent. Estem en un país de pandereta, això ja ho sabem. Però que el PP torni a guanyar les eleccions d'aquesta manera és esgarrifós.
Què empeny a la gent a votar un partit que se'n orgulleix de ser corrupte? Què duu a les persones a confiar en un president que no és capaç de pronunciar una sola frase coherent, i que amb un discurs més propi de persones amb intel·ligència limitada pot vendre un projecte de país basat en la premissa de l'orgull?
Quin orgull?
És que m'he perdut i les condicions de vida de les persones d'aquest país són les que la majoria vol?
No ho puc entendre. Puc veure que en clau espanyola el PP ven un discurs de Salvador de la pàtria, però també ho fan altres partits, sense tenir un rerefons acceptat de corrupció política i prepotència institucional.
Què ho fa que la gent confiï amb un ministre d'Interior guiat per un àngel de la guarda? Que si en comptes de dir-li Àngel, li digués "marciano de color verd" estaríem parlant d'esquizofrènia, oi?
Em costa molt acceptar, però, des de la meva postura democràtica, que una majoria tant rellevant s'estigui equivocant. El que em porta a replantejar-me si sóc jo la que no sé veure el que pot ser millor per a tots. Crec amb les persones, i per aquest motiu m'és tant difícil acceptar que tanta gent pugui estar equivocada . Potser sóc jo, que necessito que algú m'expliqui la part positiva de la corrupció, la prepotència i la xuleria institucionalitzada.
És un dia una mica trist per a mi.
La única cosa bona és que a Catalunya el PP no guanya ni de lluny. Qui sap, com més prepotència hispànica, més sentiment independentista. Aquí jo no m'hi vull quedar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada