Dormo una nit bé, l'altra malament! Quin rollo!
Avui m'ha despertat el Xip, bordant a ves a saber qui o què.... I després és massa fàcil que el cap se me'n vagi a altres llocs.
I sento el soroll dels carros del forn de pa, que arrosseguen les rodes. Això tampoc ajuda...
Ahir a la llevadora em va fer recordar una altra vegada tot el meu historial amb els Oriols. Sort que vaig fer un any de teràpia amb el Roman, sinó no sé si ho hagués pogut suportar, això d'haver d'explicar me cada vegada...
Tinc moltes ganes de veure-li la cara al Max. Tinc ganes d'abraçar-lo, de besar lo. De tocar-lo, d'olorar-te. De que m'estrenyis el dit. De fer-te massatges. I mimos. Tinc ganes de veure't sortir de la panxa.
Però espera't una mica, quinze dies . Jo t'espero aquí, amb tota la il·lusió del món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada