Què em passa? No sé si són les hormones o que estic cansada, però darrerament m'enfado una mica més fàcil que de costum.
No vull dir que estigui trastornada, que crec que no! Però si que em molesten les coses amb més facilitat que abans. És com si tingués menys paciència de l'habitual.
Crec que com que em veig una mica incapacitada m'emprenya. El costa tot més que habitualment, i tot i que em trobo molt bé, se'm fa una muntanya coses tant senzilles com comprar fruita, o passejar el Xip.
En certa manera crec que és la barreja de por i ganes de veure-li la carona al Max,i de saber si seré capaç de criar al meu fill. Tinc por de trobar-me sola amb ell. Crec que el Dima m'ajudarà, però quan veig que alguna cosa se'm descontrola potser em fa por per aquest motiu. I em disgusto. I com que no ser fer cara de pòquer, se'm nota de seguida....
Ara anirem a veure la casa que el Felipe i la Júlia s'han comprat a Castellet i la Gornal, tenim ganes de veure-la. Hi pugem sopar.
En fi.. Potser és la depressió prepart, si és que existeix! 😅
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada