La meva salvació. Anar a nedar sempre ha sigut un dels meus esports preferits, i a més el que em va millor. En els darrers temps m'havia aficionat al pàdel, però amb l'embaràs l'he deixat aparcat.
Ara intento anar a la piscina cada matí, sobretot des que m'he agafat la baixa. Em fa mal l'esquena, i és de les poques maneres que el dolor s'apaivaga....
Quan el Dima se'n va a treballar, normalment ja fa estona que estic desperta, i aprofito per agafar els meus trastos i anar una estona a nedar.
Els vestuaris estan a tope, i a la piscina petita no hi cap ni una agulla. És la hora de l'aqua gym. I una cinquantena de dones, i una desena d'homes, entre 65 i 80 anys, ballen a ritme de les darreres novetats discogràfiques. Un espectacle digne de veure! Hi ha diversos professors, sovint els observo des de la piscina gran, en els descansos que faig. El meu preferit és el Toni. Un noi/home que fa molt anys que està a la piscina, i que té un estil de monitor espectacular. Quan ell fa la classe, de cop la piscina petita, plena de la Imserso, és converteix en una macro discoteca del carrer del pecat de Sitges. I tothom s'ho passa bé, i els que mirem, doncs també .
Fa unes coreografies super divertides, i per un moment, aquell munt de dones, i els poquets homes, esdevenen ballarins del Molino.
Altres dies hi ha altres monitors, i la classe és més normal, una classe de gimnàstica aquàtica a ritme actual. Però, des del meu punt de vista, hi manca l'espontaneïtat del Toni. La sensació de transformar-se.
Mentrestant, jo faig les meves piscines, la meva rutina de cada matí. Nou de crol, una d'esquena. Cames. Nou de crol, una d'esquena, cames. Em poso els ànecs, i vint de cop. Anar crol, i tornar esquena. Cames i cap al jacuzzi . Dues tirades de xorro-cortina d'aigua, estiraments i s'ha acabat.
Dutxa, vestir-se en els vestidors més incòmodes de la ciutat, i cap a casa. Un suc, i a treure el Xip, pobret, que ja fa estona que s'espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada