Tinc les hormones alterades. Les coses em saben greu, igual a vegades em poso a plorar desesperadament. També em pixo de riure quan alguna cosa em fa gràcia, i és com la síndrome premenstrual. Per això he arribat a la conclusió que deuen ser les hormones, que estan ben alterades.
Les hormones i la por al que vindrà, i a no saber si ho faré bé. I a no saber si tindré prou energia per tirar-ho endavant. I por a trobar-me sola en aquesta empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada