Es veu que de petita dormia molt, i moltes hores! Però ja fa una bona colla d'any que no. En desperto a les 7 del matí, amb tota l'energia del món. I a munt, i avall. Així que mentre el meu company dorm, com si fos la darrera nit disponible, jo m'aixeco, esmorzo, em dutxo, trec el gos, escric el blog, m'aborreixo, em vesteixo ( no necessàriament en aquest ordre, és clar!), reflexiono, escolto notícies, escolto la ràdio, penso....
(Ara que ho escric, tampoc està tant malament, tenir aquestes estonetes del matí. )
A això s'ha de sumar el fet de tenir un mal d'esquena crònic, des de fa aproximadament uns 3 o 4 anys, i que amb l'ajuda de la natació, el fisio i l'esterilla vaig portant.
Però ara he afegit un contrapès a la meva pobra columna vertebral, i ara em desperto cada matí amb un dolor agut a l'esquena que em toca molt els nassos . I això que continuo amb la piscina, i el fisio... Però és normal. Crec.
El fet és que l'insomni no millora gaire. Més que insomni, les poques hores de dormir.
I després m'escolto allò de... Dorm ara que pots, que aviat... I penso, tant debò,
Al menys ara no em cauen gens els cabells, coses de l'embaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada