En Max no para de moure's dins la meva panxa. I és una sensació que m'encanta!!! No sé si són les hormones, o què carai és, però és una sensació única notar com es mou dins la panxa.
Una amiga em va dir: quina angúnia, oi? I la veritat és que els primers moviments que vaig notar, cap a la setmana 16 ( ja us he dit que això dels embarassos va per setmanes!), si que em van causar unes sensacions estranyes. Jo no diria angúnia, però com una altra amiga em va dir, estàs entrant en la fase "alien". I és que de cop tens dins del teu cos una cosa que no pots controlar, es mou quan vol!
En Max pinta tímid. No deixa de moure's dins la meva panxa, i si el Dima em posa la mà a sobre també es mou. Però... amb els meus pares es mostra molt tímid! N'hi ha prou en que cridi al meu pare: Córre, vine que el podràs notar! Perquè en Max decideixi fer una becaineta i descansar una estona.
Amb la meva mare fa el mateix, però com que té més paciència ( o insistència), l'ha pogut notar més vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada