Ahir vam anar de bateig. De bateig amb tots els ets i uts. De bateig a l'església de la Geltrú. Vam batejar la Maria, ara coneguda com Maria Núria Montserrat. Aquest és el nom complet que el capellà li va assignar.
Va ser una missa ben distreta, sobretot perquè a fora havien decidit fer un videoclip dels balls tradicionals de Vilanova, i estava tot la plaça plena de balls populars. Així hi havia les comparses, les bèsties, diables, trabucaires, gegants...
El pobre capellà cada vegada que volia parlar quedava ofegat pel xivarri exterior. I en part, una sort. Excepte els convocants, la resta no som gaire creients. I no ens sabem els salms prescriptius.
Un bateig cristià, una manera religiosa de donar la benvinguda a la comunitat a un nadó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada