Contra tot pronòstic, i tot i els roncs de la xinesa, els plors del nadó, la llum oberta i la calor asfixiant... He aconseguit dormir una bona estona aquesta nit! 🙌
Cap a la 1 de la nit em vaig rebel·lar i vaig engegar l'aire condicionat. Això va marcar la diferència. Ara fa calor però no és insuportable.
Encara som a l'habitació, tot i que ens van dir que a les 7 em baixarien.
No he tingut ni una miserable contracció, i encara dubto de si ha sigut eficaç la progesterona. Aviat ho veurem!
Ara ja estic desperta esperant que em baixin en qualsevol moment. Si no s'han oblidat de mi és clar!
Intentaré demanar una habitació individual. Ahir ja la vaig demanar, però es veu que està tot ple. Quan es vagin lliurant ens les aniran assignant. És que no m'imagino amb el Max, el xinès, la dona que ronca, ... Tots junts a l'habitació. Així que si tot sortís bé, potser demanaria l'alta voluntària i cap a casa, on podria descansar millor. Ja veurem. Decidirem sobre la marxa.
En fi, ara a esperar una mica més, que es veu que d'això es tracta les induccions, de paciència. Que el cos vagi reaccionant .
Jo conec el meu cos, i amb aquests temes és molt seu i li costa molt reaccionar. Per això penso que pot anar per llarg...!
Vinga Max! Que ja tenim ganes de veure't!!
😊😊😊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada