Potser és això, el relax. El relat. Enfonsar me en l'aigua calenta, infusió de Maria Lluïsa. I tu que et mous dins la panxa, i jo que m'emociono al notar-te tant dins meu. Tant meu. Tant del Dima.
Tant nostre.
I faig pensaments del teu futur, i tot es resumeix en que vull la teva felicitat. I la nostra. Vull que visquis, que sentis, que experimentis.
Vull que siguis una persona plena, amb defectes, i virtuts. Sense gaires pors, curiosa, alegre, un pèl temerària. No gaire, sinó patiré massa.
Vull que aprenguis de les situacions que vas trobant. Vull que caiguis, però sobretot vull que t'aixequis. Vull que no et faci por el futur, ni el present. I que el passat no et paralitzi gaire.
Vull que em vulguis, i que m'estimis. Que comptis amb mi.
Vull que ens enfadem, i que després ho arreglem. Vull que em reptis, però no gaire.
Vull que viatgem junts, els tres. Que coneguem món, que visquem experiències que puguis recordar per sempre més.
Vull que visquis intensament, com el teu pare. Vull que siguis amic dels teus amics, que estimis i t'estimin. Que donis i rebis.
Vull per tu un camí que només tu podràs traçar. Jo intentaré ajudar-te en els primers anys. Després serà cosa teva, fill. Després només dependrà de tu .
Amb l'aigua la Maria Lluïsa, m'emociono. I t'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada