De camí a l'hospital, parem a posar gasolina al cotxe. Uff, estic una mica espantada, però tot anirà bé!
És Dima també està una mica nerviós.
Portem totes les coses? Ens hem descuidat alguna cosa important?
Serà un ingrés llarg? Serà curt?
Podré fer part natural? Haurem de fer cesària?
Patiré molt?
El Max patirà?
Amb lo tranquil que està dins la panxa, en poques hores viurà un dels episodis més miraculosos de la vida. El naixement. Viure en el món. Passar de ser dues persones en una a ser-ne una d'individual.
Mil preguntes per contestar! En poques hores ho sabrem.
Arribem a l'hospital. El Dima em deixa amb les maletes al hall i se'n va a aparcar. Crec que ja m'estan agafant cagarrines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada