Un altre cop desvetllada

Després de dies de dormir com un liró,  avui m'he tornat a desvetllar.  I aprofito per escriure,  que fa dies que no ho faig.

Demà han programat el part de la Gemma.  Té diabetis gestacional,  i per alguna complicació,  demà li provoquen el part.  Li punxaran oxytocin,  i a esperar que es desencadeni la cascada de processos hormonals que la duran a parir l'Ona.  Desitjo que li vagi bé.  I que no s'allargui gaire. 

I em fa una mica de recança sentir encara mal quan penso amb l'amistat que vam tenir i que mai tornarà.  Em recorda massa els moments terribles que vaig viure,  sola,  mal acompanyada.  I en la indiferència amb que vaig ser contemplada.  Crec que hi ha ferides que no s'arriben a tancar. 
Per això em sorprèn trobar-me,  avui,  desvetllada un altre cop.  Potser pensant amb el dol que vaig passar en perdre l'amistat,  les llàgrimes vessades,  i les hores de teràpia.  Potser em sorprèn trobar-me desitjant li sort,  però amb fredor,  amb distància .  Em sorprenc a mi mateixa amb el cor endurit. 

Així és la vida.  Al final hem d'aprendre a protegir-nos.  I no sé si m'agrada.