No pares de moure't tot el dia per la meva panxa! Sento com dones patades, canvies de posició, t'estires.. És un no parar!
M'encanta sentir-te dins meu, no havia cregut mai que seria una sensació tant i tant especial. És el nostre secret particular. A vegades el compartim, sobretot amb el papa, però això és nostre. Ni tan sols sé ben bé com definir les sensacions que em provoques.
Tot el dia tinc la mà sobre la panxa.
Em pregunto si seràs tant mogut un cop neixis, si t'agradarà córrer, fer coses. Si seràs com el teu pare, emprenedor i entusiasta, o com jo, una mica més tranquil·la.
Em pregunto tantes coses sobre tu, que estic segura que no n'encertaré ni una!
És curiós, Max. Els nens estan en minoria entre els fills dels nostres amics. La Gemma i el Gerard, dues nenes. La Carme i l'Enric també. La Jordina i el Toni, també. La Glòria, una nena. Per sort l'Stefan i la Núria, un nen, el Jordi . Penso que és curiós. En altres entorns passa al revés ...
Ahir va venir l'Àngels, la tieta. Està molt contenta també amb la teva arribada. Està molt il·lusionada, i empreses va parlar de la il·lusió que li fa al papa, al meu pare, que arribis. La veritat és que no sóc gaire conscient de l'efecte que la teva arribada imminent causa en els avis. La meva mare està pletòrica, igual que el meu pare . Estic contenta per ells també 😊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada