Cada matí d'insomni, sento el cant meravellós de la merla. De 5 a 6, 6:30 del matí refila amb unes tonalitats ben boniques. M'agrada escoltar-la enmig de la ciutat. Em sembla el petit miracle de cada dia.
M'agradaria més dormir, és clar. Però és una bona alternativa.
Estic donant voltes a un programa de televisió que ahir vam veure. Una parella se'n assabenten que duen un nen amb espina bífida. Decideixen operar el fetus, de 22 setmanes. Neix amb una mica de mal formació a l'esquena, i cefàlica. Fan una defensa aferrissada del no avortament. I a mi em remou una mica. I em pregunto com deu estar el nen ara mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada