Sovint m'assalten els dubtes. Seré una bona mare? Podré amb tot? Tinc els meus dubtes... No sé si sóc prou dedicada, si tinc prouta força o si tinc prou paciència.
Seré capaç d'educar el meu fill? Podré contribuir a la seva felicitat? Espero que si, estic segura que faré allò que pugui per a ell.
Repetiré errors que reconeixo en els meus pares? Probablement. Tots els articles ho expliquen, que els pares i mares es reconeixen anys després repetint els mateixos errors que els seus pares van fer-los a ells.
Tinc una mica de por.
Ja fa dies, setmanes, que em dedico a cuidar-me, i a cuidar de l'arribada d'en Max. Preparar les coses que necessitarà, que necessitarem. Ja no falta tant, en un mes i poc ja podria estar aquí amb nosaltres.
Tenim ganes de veure'l, tinc ganes de besar-lo, de besar-te i abraçar-te. D'olorar-te, de mirar-te. De saber-me al teu costat.
T'esperem, Max!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada